Res pot anar malament quan la música comença a sonar pausada, en calma, com un vaivé suau que et bressola, com si estiguessis en una barca amb la mar reposada. I tot adquireix sentit quan el disc que sona es diu Capfico, paraula que utilitzen els mallorquins quan se submergeixen en l’aigua. Capfico és el refugi submarí on es troba la cantautora valenciana Clara Andrés. Un quart disc en el qual mostra un paisatge més petit que gran, més nostàlgic que trist, més hedonista que alegre, un punt de trobada i complicitat entre la música i la poesia.

Després de tres discos, Dies i dies (2007), Huit (2010) i Entrelinies (2014), amb els quals ha obtingut diversos guardons als premis Ovidi Montllor, un primer Premi Martí i Pol amb el poema musicat Personatges de Josep Pedrals i la col·laboració amb la també banda valenciana Júlia, que va donar el seu fruit en 2019 amb el disc L’Eix Radical, arriba Capfico, un disc que solca nous horitzons de manera lluminosa i resplendent.