Capfico de Clara Andrés

Res pot anar malament quan la música comença a sonar pausada, en calma, com un vaivé suau que et bressola, com si estiguessis en una barca amb la mar reposada. I tot adquireix sentit quan el disc que sona es diu Capfico, paraula que utilitzen els mallorquins quan se submergeixen en l’aigua. Capfico és el refugi submarí on es troba la cantautora valenciana Clara Andrés. Un quart disc en el qual mostra un paisatge més petit que gran, més nostàlgic que trist, més hedonista que alegre, un punt de trobada i complicitat entre la música i la poesia. Després de tres discos, Dies i dies (2007), Huit (2010) i Entrelinies (2014), i la col·laboració amb la també banda valenciana Júlia, que va donar el seu fruit en 2019 amb el disc L’Eix Radical, arriba Capfico, un disc que solca nous horitzons de manera lluminosa i resplendent. Vuit cançons que neden per l’univers íntim de Clara Andrés, una dimensió on flueixen els elements justos i necessaris per a concebre aquest ritme tan pausat i reconeixible de la cantautora. I entre aquests elements trobem guitarres tímides que vertebren cadascuna de les cançons, però que no estan soles, aquesta vegada s’acompanyen dels suaus arranjaments electrònics d’Estela Tormo, que se suma a aquesta aventura per a afegir riquesa als fons marins de Capfico. Vuit cançons que són com un viatge circular, que comença i acaba, però que mai arriba. Clara Andrés va gravar Capfico durant els mesos d’hivern, encara que amb la mirada posada en les postes de sol d’estiu, al costat de Sergio Peirò, sota l’atenta coproducció d’Estela Tormo i les col·laboracions del clarinetista Ausiàs Garrigós i del fidel percussionista Xarli Oliver, que sempre han estat presents en els anteriors discos de la cantautora. Una confirmació i un pas ferm de Clara Andrés, una porta oberta a la seva ment i a la seva confiança.