Fruït del Col·lapse de Junco y Mimbre

Fidels al seus valors artístics, els onze temes dels que consta “Fruit del Col·lapse” segueixen tenint una poètica esmolada que ens qüestiona la societat en la que vivim, a “Perdre’m_Io”, i un món laboral agressiu, a “mai no tinguis pressa”, com en tota reivindicació d’aquesta generació, al mateix temps que troba espais per moments íntims com a “Em converteixo en tu”, i “DIES & HORES”, o per no oblidar unes lletres elegantment fosques, vitalistes i decadents de les que n’han fet el seu segell característic. A nivell sonor segueixen amb la seva barreja entre moments purs i cristal·lins amb una agressivitat desfermada, els quals encaixen en aquesta lluita d’oposats i donen lloc a uns contrasts sublims. A més, en aquest treball i com a conseqüència de la producció des d’un bon inici, la importància de l’electrònica i de les eines digitals hi juga un paper molt important, si bé no és perceptible a simple escolta, fent-nos veure que hi ha quelcom més enllà d’aquesta evolució tant palpable que ens mostren. “Fruit del Col·lapse” tanca els tres anys d’existència de Junco y Mimbre i els acomiada de l’escena però no de les nostres orelles, i és que l’existència d’aquest treball conclusiu culmina una vida intensa però efímera en la que els cinc d’Osona han reclamat el seu lloc dins del panorama musical sense més intenció que la de compartir el que feien al local, i qui sap si és allà on quedaran ara les idees amb les que marxen.