Gornal

Resulta curiós com les cançons d’un grup et poden acompanyar d’una manera tan fidel durant els anys de la teva vida. Com poden dibuixar unes etapes, tancar altres i deixar que els records i les noves il·lusions prenguin forma. La música de Germà Aire és d’aquestes, de les que narra l’existència, potser de les que fa que tot sigui una mica més amable. Des que tot va començar amb Mates Mates, Luca i Andreu no han parat de crear històries, acompanyats dels ja inherents Gudi i Joan. Un camí que va començar en 2014 amb la publicació de Ball del cel, on van posar les bases de la seva poètica i que amb Sempre, segon disc publicat en 2018, es va consolidar musicalment amb una línia més definida que va acabar de perfilar la personalitat del grup. Ara, per fi, arriba Gornal. Gornal era la casa d’en Ramon Genís, el nom d’una masia ubicada a Gurb. Durant més de deu anys va ser el local d’assaig de Germà Aire i també de Mates Mates, L’Hereu Escampa, Furguson, Bonestorm i d’altres. Un nom que comporta tota una declaració d’intencions, l’homenatge a allò que ja no hi és, però que perdura per sempre. Les nou cançons de Gornal fan un recorregut pel temps, la llum, la percepció humana i l’espai. Deixen en evidència que som éssers insignificants enmig d’una gran immensitat i que realment no entenem res del que passa al nostre voltant. Una mirada a l’entorn i al comportament humà des de punts de vista llunyans, purs, animals i bàsics. No importa res del que està passant, simplement que existim.

Gornal va ser gravat al Teatre de Ca l’Eril entre l’agost i el setembre de 2020, on les cançons del Luca es van acabar de formar amb la producció d’en Joan Pons i l’ajuda d’en Gudi, l’Andreu i Joan. Una producció que resulta cada cop més meticulosa i curada, més concreta i més feta a mida de les paraules. Unes paraules que canten a la incertesa que provoquen els grans enigmes del’existència com les partícules elementals, els límits de la percepció, el temps, el món quàntic o els límits de l’espai. Germà Aire continua creixent i avançant. Creixent en la formació de la seva identitat, amb un so que sempre es reconeix, que resulta familiar. Ja som acasa.