Vigília de Anna Andreu

Potser perquè hi ha un passat i decidit un camí pres. Una memòria que marca el rumb, cap a un anhel ple de certeses i d’un assumir conscient que ni el tot, ni el res són permanents. Amb Vigília, el seu tercer disc, Anna Andreu assoleix un estadi de maduresa creativa i interpretativa excepcional. Després dels magistrals i multi premiats Els mals costums (2020) i La mida (2022), aquí Anna Andreu consolida la seva empremta personal i genuïna i una virtut inusitada: convertir allò atòmic i delicat en rotund i solemne. Mitjançant la senzillesa en la forma i el format, i acompanyada amb la seva inseparable bateria, violí i parella, Marina Arrufat, i Jordi Matas, un cop més a la producció, trobem puntejos de guitarra tant amanyagadors, com desafiants, ritmes de bateria que corren i grimpen, l’enigma fet de silencis i calitges sòniques, una veu majestuosa invocant plena d’aire i aplom en cada cant i en cada relat, una saviesa.

Vigília és un cançoner que explora els conceptes de la tensió nocturna i els pensaments en solitari abans de fondre’s en l’abisme de la son, l’espera latent prèvia a un esdeveniment important, l’emociócontinguda durant la vetlla i una foscor paradoxalment radiant, que permet entendre-ho tot amb preclaredat. Contrastos, però, que s’amplien més enllà de la nit i el dia: l’abans i l’ara, l’oblit i l’enyorança, el dolor quan clava i la cura tendra, l’avançar obstinat i l’aturada cauta, allò allà amunt i això aquí avall; un tu i jo ara distant, ara en contraplà, adés indivisible. En dos blocs tonals també complementaris: l’ímpetu fulgurant dels acords Majors i el caràcter introspectiu però incisiu, en clau menor. Composicions que comparteixen codis i sensibilitat distintiva: un marc natural al·legòric, vívid, bell i brutal, fabulacions i un refranyer de collita pròpia plenes d’enginy i senderi, i un pols poètic i commovedor constant. Vigília és un recorregut entre desitjos perduts i sorts trobades. Un compendi hàbil i portentós de clàssics intemporals a càrrec d’una de les creadores referencials del pop d’autor en català contemporani. Cançons immenses com serralades, amb un cel que les cobreix més ample que mai i on l’instant més efímer pot esdevenir etern.

Mireia Madroñero